Pronoms personals

TEORIA, segons J. RUAIX I VINYET. El Català 2.

Els pronoms personals se subdivideixen en:

a) forts o tònics;

b) febles o àtons.

Els primers duen accent tònic i podem pronunciar-los sols. Els darrers no duen accent tònic, sinó que formen una unitat prosòdica amb el verb el qual precedeixen o segueixen. Val a dir que si bé la majoria dels pronoms febles representen una persona gramatical (1a, 2a o 3a), i per això pertanyen al grup dels PRONOMS PERSONALS, n'hi ha dos (en, hi) que pròpiament haurien de pertànyer a un grup anomenat PRONOMS ADVERBIALS. Ara estudiarem breument els pronoms personals forts i deixarem per als dos temes següents els pronoms febles que presenten una casuística bon xic complicada.

Esquema dels PRONOMS PERSONALS FORTS:

singular plural

1a persona jo, mi nosaltres, nós

2a " tu vosaltres, vós

3a " ell, ella, vostè ells, elles, vostès

reflexiu si, ell (mateix) si, ells (mateixos)

REMARQUES

1) En la 1a persona del singular dels pronoms personals forts, com també en els pronoms febles, han quedat restes de la declinació

llatina: nominatiu "jo", genitiu "de mi", datiu "a mi" o "me", etc. S'usa mi en lloc de jo darrere la majoria de preposicions: M'ho han

dit a mi. Anaven amb mi. Parlaven de mi. Vejam si pensareu en mi. Fes-ho per mi. Tots anaven contra mi. Jo deia entre mi... Què farieu

sense mi? (Semblantment, amb les preposicions compostes: cap a, fins a, per a, quant a, abans de, des de, fora de, etc.).

Però s'usa "jo" i no "mi" en aquests casos:

- quan alguna de les preposicions esmentades regeix dos o més termes coordinats: Entre tu i jo. Contra jo, tu i ell.

- quan el pronom ve a posar-se entre una preposició i un verb regit per aquesta: Sense jo dir-li res. En jo parlar, tots van aixecar-se.

- quan la preposició és malgrat, llevat, segons i ultra (i aleshores el pronom va sovint reforçat per "mateix"): malgrat jo mateix, etc.(2)

2) Les formes de respecte vostè, vostès funcionen gramaticalment com de 3a persona, però pel sentit pertanyen a la 2a, és a dir, a

aquella persona a la qual ens adrecem.(3) Les formes ell, ella, ells, elles es refereixen gairebé sempre a persones, rarament a coses.

3) La forma del reflexiu si s'usa sempre precedida de preposició i a vegades reforçada pel mot "mateix". Exs.: Anava contra si mateix.

Sempre parla de si mateixa. Es perjudiquen a si mateixos. Un objecte que es mou per si mateix. Cadascú per a si.(4) Estar fora de si.

Tornar en si. Quan el sentit no és pròpiament reflexiu, sinó recíproc, es recomana d'emprar ells, elles en lloc de si. Exs.: Parlen entre ells.

Quatre i nou són dos nombres primers entre ells.(5)

4) Nós i vós funcionen gramaticalment com a plurals, però pel sentit són singulars equivalents a jo i a tu, respectivament. S'anomenen

plurals majestàtics o de respecte. El tractament de vós és recomanat en el llenguatge administratiu, oficial i comercial, en tota mena de

documents i adreçat a totes les persones i a tots els càrrecs. També s'empra com a plural majestàtic o, a l'inrevés, com a plural de

modèstia (o d'autor) el pronom nosaltres (i, és clar, l'adjectiu pronominal nostre).

NOTES:

1. Cal evitar en la llengua literària construccions dialectals com «No es preocupa de jo», «Ha vingut amb jo», etc.

2. En realitat, en el cas de "segons", s'usen més construccions com segons el meu parer que no pas segons jo.

3. Etimològicament, "vostè" és una contracció de vostra mercè.

4. El llenguatge popular resol aquests exemples més aviat amb ell que amb si. Anava contra ell mateix. Sempre parla d'ella mateixa. Es

perjudiquen a ells mateixos. Etc. Noteu que el mot castellà «consigo» també es tradueix generalment per amb ell amb ella. . .

Ex.: «Se han llevado al niño consigo» = S'han endut el nen amb ells.

5. En aquest cas, doncs, el català s'assembla més al francès (que fa «entre eux») que al castellà (que fa «entre si»).

6. És de doldre que recentment l'ús d'una forma tan noble i tradicional com el vós hagi reculat, potser perquè molts la veuen lligada, erròniament, a l'àmbit rural i a la gent gran. Segons Joan COROMINES (Lleures, p. 88-90), val la pena que en català conservem el sistema de tractament ternari (a diferència del castellà i del francès, que tenen un sistema binari, «tú/usted» i «tu/vous» respectivament), que es pot sintetitzar així:

- tu, per a expressar intimitat i franquesa absoluta;

- vostè, respecte, sovint connotant fredor i distància;

- vós, respecte cordial i amistós.

Des del punt de vista estrictament gramatical, vós té sobre vostè l'avantatge d'una major claredat, ja que comporta l'ús de les formes verbals i dels possessius de 2a persona. propis de l'interlocutor, que així no es confonen amb els de 3ª persona amb què ens referim a altres éssers o objectes.

EXERCICIS

1. Completau les expressions amb la forma pronominal que hi manca:

a) pronoms de primera persona singular i plural

___va dir. ___acaba de dir. ___digué. Ha de telefonar____. Espera___. No ___engeguis. ___agafaràs. Escoltau___. Escriu___. Ha vingut a veure___. ___han cridat. Vaig a banyar____. No sé si ___veuen. Vaig trucar i ___obriren la porta. No ___toqueu els nassos. ___han comprat una ensaïmada. Dóna___ una sorpresa. Què ___han duit? ___agrada passejar per dins Palma.

b) pronoms de segona persona singular i plural

Crec que ___ criden. Què ___han dir? ___ varen portar a una plaja d’arena. ___ veuen l’esquena. ___ han convocat a una reunió de granots. Pentina___ ara mateix. Puc servir___ les postres? ___tenen per uns ignorants. ___hi esper a les quatre i mitja. Han vingut a avisar___ que teniu un missatge de cal metge. Tranquil, ___has de comportar bé.

c)pronoms de tercera persona singular i plural

Ja ___ portau, els llibres d’història? La plegueta, ___he comprada al mercat de vells. ___ tenen per bo, aquest nin. Fes___ callar ara! ___ han aconseguides a bon preu. En Jaume ____ pentina. Aquelles al.lotes encara no ___han rentat les mans. Telefona___. En Jordi ___hi ha vist. ___ha feta bona. Els prestatges, ___ han llevat perquè feien nosa. La teva germana diu que ___ truquis. Aquella proposta no ___ va interessar gaire. Puc donar___ un bon consell. Venim a demanar___ diners. La festa ___ va agradar força.