CURIAL E GÜELFA

RESUM DE L'ARGUMENT

Aquesta novel·la va ser escrita a mitjan s. XV, possiblement entre 1435 i 1462, i s'ha conservat únicament en un manuscrit d'aquest segle que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, en la qual no consta ni el títol ni el nom de l'autor. No va ser coneguda fins al s. XIX: Milà i Fontanals en va donar la primera noticia el 1876 i li va posar el títol amb què la coneixem, i no va ser impresa fins al 1901, quan A. Rubió la va editar per encàrrec de l'Acadèmia de Bones LIetres de Barcelona. Sembla, doncs, que no va ser impresa ni llegida en la seva època.

Narra les aventures d'armes i d'amor de Curial des del moment que entra al servei de la casa del marquès de Monferrat, on s'educa, fins que, després de moltes peripècies i infortunis, aconsegueix culminar feliçment els seus amors amb la Güelfa i esdevé un cavaller -el millor del món, és clar- noble i poderós. Unificada pels personatges i la història dels amors entre els dos protagonistes, està dividida en 3 llibres que corresponen als viatges de Curial (Alemanya, França i Terra Santa-Grècia) i que complementen les facetes de la cavalleria al s. XV (armes, amor i art).

Libre primer

Curial, fill únic d'un gentilhome de Catalunya de pobre estat, abandona la llar familiar, mort el seu pare, i entra al servei de la casa del marquès de Monferrat, on inicia la seva educació cavalleresca. La Güelfa, germana del marquès, viuda del seu primer matrimoni, es fixa en ell i enamorada de la seva bellesa i gentilesa decideix protegir-lo i afavorir-lo, sense que ell ho sàpiga, a fi que esdevingui un bon cavaller.

Ben aviat, però, la Güelfa revela a Curial el seu amor i la seva protecció, i Curial, enamorat també, li promet fidelitat. Aquests amors es veuen dificultats per l'acció de dos cavallers ancians, envejosos de Curial que l'acusen davant del marquès. Curial marxa llavors a Alemanya en companyia d'un altre cavaller per defensar en combat la duquessa d'Àustria, que ha estat acusada d'adulteri. Després de vèncer en el combat, és objecte d'obsequis i honors a la cort de l'emperador i el duc de Baviera li ofereix la seva filla Laquesis en matrimoni. Laquesis, extraordinàriament bella, s'enamora de Curial i ell entra en un estat de dubte i vacil·lació entre la passió que li desperta Laquesis i la fidelitat que deu a Güelfa. Finalment toma a Monferrat on és rebut amb honor -i amb una certa enveja- pel marquès i amb fredor i distancia per una engelosida Güelfa, assabentada del fet de Laquesis. Per celebrar la seva arribada es fa un tomeig en el qual participen el marquès, un cavaller català i un cavaller napolità que pretén casar-se amb Güelfa. Ella aprofita aquesta ocasió per engelosir Curial i, per aixó i per un afer entre el cavaller català, Dalmau d'Oluge, i el cavaller napolità, Boca de Far, entren en combat. EIs catalans surten vencedors i Curial mata Boca de Far.

El llibre acaba amb el retom deIs cavallers catalans a la seva terra i amb la rebuda honrosa que els fa el rei d'Aragó, a qui l'anònim autor elogia com a molt gran i noble cavaller.

Llibre segon

Curial, amb el permís de Güelfa, que li ordena que amagui la seva identitat, surt de Monferrat com a cavaller errant per anar al torneig de Melú, convocat peI rei de França. L'acompanya la donzella Festa, que per encàrrec de la seva senyora Güelfa ha de vigilar les seves relacions amb Laquesis. Després de diversos combats amb cavaller errants que seguint el costum volen prendre-li la donzella, arriben a un convent de monges on són rebuts amb molt bon acolliment i on té lloc una de les escenes més plaents de la novel·la. Segueixen el seu camí, i després d'altres combats, deIs quals Curial sempre surt vencedor, troben uns cavallers del regne d'Aragó, a qui Curial elogia d'allò més, que descobreixen la seva identitat. Arribats a Melú, Laquesis s'adona de la presència de Curial i li tramet unes tendes bellíssimes. Els cavallers aragonesos s'assabenten, llavors, que el rei d'Aragó és al torneig d'incògnit i, sense revelar la seva identitat a Curial, tots es posen al seu servei.

Començat el torneig, el rei d'Aragó, Curial i tots els cavallers del regne d'Aragó amb escuts negres, combaten 'ardidament i gentilment i s'enduen tots els honors. Després del torneig el rei d'Aragó, que ha estat el millor cavaller, s'acomiada dels seus i de Curial i, torna a la seva terra sense que ningú, fora deIs seus, sàpiga qui és. Curial, per ordre de Güelfa, es trasllada a París i Festa torna a Monferrat. A París és afavorit pel rei i per importants senyors i freqüenta sovint la companyia de Laquesis. Aquest fet desperta la gelosia del duc d'Orleans, enamorat de Laquesis i a qui els cavallers de l'escut negre van vèncer en el torneig de Melú, i la d'altres importants nobles francesos, que veuen l'oportunitat de venjar-se de Curial amb l'arribada a París d'un cavaller fort i superb anomenat Sanglier de Vilhair. Aquest cavaller el repta a combat a ultrança, però Curial torna a sortir-ne vencedor.

Dos vells envejosos van a Monferrat i allà, traidorament, lloen públicament Curial per la seva cavalleria davant de tota la cort, però en privat davant la Güelfa el calumnien, fent-li creure que les relacions amb Laquesis són més estretes del que en realitat són i que molts són els que malparlen d'ella. Enfurida, Güelfa retira la seva protecció a Curial que, en saber-ho, es trasllada immediatament a Monferrat per aclarir la situació, però no aconsegueix el perdó de Güelfa. Curial, veient que tot és inútil torna a París, pero allà les coses també han canviat: els nobles que el protegien ja no hi són i Laquesis s'ha casat amb el duc d'Orleans. Finalment, torna altre cop a Monferrat i intenta de nou recuperar el favor de Güelfa. Tot és inútil. Curial, trist i desconsolat, desitja morir.

Llibre tercer

Curial decideix partir i s'embarca en una nau, camí de Terra Santa. Durant el viatge és atacat per una nau corsària genovesa. Curial i la seva gent vencen els corsaris i s'apoderen de la seva galera. Atraquen a Sicília i després de posar a punt l'embarcació salpen cap a Alexandria, després Grecia i finalment, quan es dirigien cap a Génova, naufraguen davant les costes de Berberia. Allà tots els supervivents són assassinats, exceptuant Curial i un cavaller català, que són venuts com a esclaus i portats a la ciutat de Tunis. Entretant la notícia del naufragi de la nau ha arribat a Güelfa, la qual, afligida, intenta esbrinar, sense èxit que ha passat amb Curial.

Curial, sota el nom de Joan, viu en captivitat durant set anys al servei del moro Faraig; la seva filla, Camar, s'enamora d'ell. Curial, però, no l'estima. Camar, requerida en matrimoni pel rei de Tunis, es nega a acceptar aquest manament i, abans que hagi de ser del rei moro, confessa el seu amor a Curial, li entrega els tresors del seu pare i se suïcida. El rei de Tunis, en saber-ho, condemna Curial a mort a lluitar amb dos lleons. Curial surt vencedor i toma a Montferrat. Es presenta davant Güelfa, pero ella el fa fora sense perdonar-lo. Curial se'n va a França i es lliura a una vida desenfrenada, de la qual aviat es penedeix. Llavors arriba la notícia de la guerra entre l'emperador i els turcs i Curial marxa a la frontera a combatre. Allà destaca pel seu valor i les seves dots militars.

Vençuts els turcs, honrat per l'emperador i ric, marxa a França, on el rei ha convocat un torneig per solemnitzar la cort que celebra al Puig de Nostra Dona, en què es reuneixen cavallers, dames, donzelles, nobles i grans senyors, entre ells el marquès de Monferrat i la seva germana Güelfa. Curial, d'incògnit, participa en el torneig i venç. L'endemà, abillat ricament, i amb la complicitat del rei i de la reina de França es presenta al torneig i suplica que tota la cort demani ‘mercé’ a grans crits a una dama que està malcontenta d'ell, perquè el perdoni. Llavors, el rei i la reina i tots els presents criden ‘mercè’, complint així el vot que havia fet a Güelfa. Després entra al torneig i junyeix valerosament. En acabat el rei i la reina demanen al marquès de Monferrat que doni la seva germana per esposa a Curial i aquesta accepta. Finalment, també Güelfa hi accedeix; el rei fa cridar el bisbe de Reims, que els esposa, i dona a Curial el principat d'Orange.